Marc Angelet: "Sempre he estat molt pactista, m'agrada establir un diàleg amb el meu fill"

BarcelonaLapònia sorgeix de les converses amb la Cristina Clemente i el Jordi Casanovas, que n'és el productor. Tots tres tenim fills d'edats similars i un dia va sorgir el tema de com ens ho faríem per Nadal a partir del cas d'amics que havien optat per no enganyar els fills fent-los creure que els Reis existien. Aquesta opció, ens semblava molt radical, molt disruptiva.

I un daltabaix familiar. Imagina els avis, amb les ganes que tenen sempre de fer regals.

— Nosaltres preferíem viure Nadal tal com l'havíem viscut quan érem petits. Però tot això ens generava contradiccions amb el principi d'una educació basada en la sinceritat, en dir la veritat. Vam veure tot aquest xoc i vam entendre que era un bon material per escriure una bona comèdia.

I tu, què vas decidir fer? Què sap el Biel sobre els Reis?

— Ell va descobrir que els Reis eren els pares als vuit anys. Aquest Nadal passat ha estat el primer en què ja ho sabia. Ho va descobrir a força d'insistir en preguntes sobre el ratolí de les dents i el tió. Va començar a fer preguntes i, de cop hi volta, li va anar caient tot. En la mateixa conversa van caure el tió i els Reis, i la seva pregunta em va agradar molt: què més feu?

Potser era el moment de dir-li que Rodalies també és mentida.

— De cop i volta, per a ell va ser un xoc descobrir que una forma de màgia no existeix.

També nosaltres perdem la màgia.

— El fet de tenir un fill i de voler-li explicar que el món és preciós té molt a veure amb el fet de ser pare i de reenamorar-te del món. A mi em va passar. Quan tens un fill, de cop i volta, un dia li ensenyes per primer cop el mar. De sobte, tot de coses que per a tu formen part del dia a dia, per al teu fill són coses que descobreix per primer cop. I aquesta fascinació que sent ell també la tornes a sentir tu. Mira, la Lluna! Al meu fill li encantava la Lluna i, de cop i volta, jo també m'adono de com n'és d'especial, tenir un roc gegant flotant sobre nostre.

Una de les coses que aprenen els fills és a mentir-nos.

— Em sembla interessant aquest moment. Per exemple, moltes vegades el meu fill m'explica què han fet al pati i de sobte, en allò que explica comença a haver-hi algunes exageracions i m'adono que en la reconstrucció del partit de futbol comencen a haver-hi coses inventades. En aquesta construcció del relat, la mentida apareix com un element de la imaginació, de voler anar més enllà de la realitat.

Vol que la realitat sigui una mica més real.

— Jo no li dic mai que allò és mentida, sinó que opto per continuar escoltant el relat. Fins i tot l'obligo a continuar imaginant. És un exercici de construcció d'un relat que em sembla molt interessant.

Què et capfica, ara mateix?

— En la meva paternitat els aspectes més importants ara mateix consisteixen en la gestió de la frustració. Amb els pares de l'escola parlem molt sobre gestió de conflictes. Som pares que hem anat creixent alhora que veiem créixer els nostres fills. Si el meu fill està més tossut del normal, en parlo amb altres mares i pares i em diuen que a ells també els passa el mateix, cosa que et reconforta molt. Entens que tot és una etapa. M'ajuda a anar fent una lectura en comú de com van creixent els nostres fills.

Quina manera de fer et diferencia d'altres pares?

— En el meu cas, jo sempre he estat molt pactista. M'ha agradat establir un diàleg amb el fill. Va, que toca dutxar-se. No vull. Doncs en lloc d'imposar-me, li dic: "A veure què podem fer. Si vols no et dutxis avui, però ho faràs demà al matí i, a més, aquest vespre pararàs taula. D'acord?" Aquests pactes m'agrada molt fer-los, tot i que algun cop m'han esclatat a la cara. Però normalment es genera consens i compromís.

Explica'm alguna situació que us faci riure.

— A vegades li demano que m'imiti i es crea una situació en què hi ha comèdia i també a vegades drama, perquè de cop i volta hi ha molta veritat en la manera com m'imita i llavors m'adono d'algunes coses que faig i que tinc algunes manies. I com a resposta jo també l'imito a ell. I juguem a intercanviar els rols i és força divertit. Tots dos entrem sovint en contradiccions que em semblen molt interessants. A vegades el joc fa que ens emprenyem, però també riem molt.